Etiquetes
Hi ha diferents maneres de viatjar. Una d’elles es a traves dels llibres. Dins d’aquesta modalitat,un gènere en expansió son les novel·les gràfiques. Emparentades amb el còmic, el seu dibuix no sol ser gaire refinat –sense que per això perdi detall- i acostuma a ser en blanc i negre. En aquest document m’agradaria fer esment d’alguns exemples escollits de novel·les amb temàtica viatgera, amb un rerefons històric i social, o associades a conflictes actuals.
En l’àmbit de les obres que ens expliquen viatges i/o experiències viatgeres, hi ha diversos autors destacats. CRAIG THOMPSON es l’autor de Cuaderno de Viaje (Astiberri, 2006), un treball que explica les seves vivències durant els tres mesos que va viatjar entre Europa i Marroc, i que el van inspirar per a la creació d’aquest document visual.
Un altre autor a tenir en compte es JAVIER DE ISUSI, qui va recorre Amèrica del Sud de nord a sud al llarg de tot un any. La seva particular visió d’aquell periple es va plasma en la tetralogia Los Viajes de Juan sin Tierra, de la que, fins el moment s’han publicat tres volums: La Pipa de Marcos (Astiberri,2005), La Isla de Nunca Jamás (Astiberri, 2006) i Río Loco (Astiberri, 2009).
Un creador especialment divertit es LINIERS, un argentí que es representa a si mateix com a un conill i que ens explica de manera personal una sèrie d’anècdotes que ha viscut o presenciat al llarg dels seus viatges, ja siguin per plaer o per feina. Per el moment només ha publicat un llibre amb temàtica estrictament viatgera: Conejo de Viaje (Reservoir Books, 2008).
Un autor que es mou a cavall entre diferents gèneres i temàtiques es JIRO TANIGUCHI, capaç d’explicar grans històries amb un traç molt detallista. Dos mostres representatives del seu treball son: La cumbre de los dioses (Ponent Món, 2007-2008), que amb un total de cinc volums i un relat centrat en l’àmbit de l’alpinisme, ens aborda situacions i emocions extrapolables a la vida en general; i la sèrie La época de Botchan (Ponent Món, 2005-2008), que retrata la societat nipona del final de l’era Meiji, quan el país començava a obrir-se al món occidental.
Si ens centrem en fets històrics i socials o en conflictes, un referent notable es JOE SACCO, qui ha publicat diferents llibres: Gorazde, Zona Protegida (Planeta DeAgostini, 2001) es una mostra de les vivències de l’autor durant la seva visita a aquesta ciutat de Bòsnia cap a la part final del conflicte balcànic; Palestina, en la franja de Gaza (Planeta DeAgostini, 2002) narra la seva convivència amb jueus i palestins per tal d’entendre la seva creuada; i El Mediador, una historia de Sarajevo (Planeta DeAgostini, 2003) i El final de la querra, reseñas biográficas de Bosnia, 1995-96 (Planeta DeAgostini, 2006) son dos treballs en els que torna als Balcans.
Un altre autor destacat es el canadenc GUY DELISLE, qui, amb tan sols tres novel·les publicades, ja ha captat el interès del públic: Shenzen (Astiberri, 2001) descriu la transformació d’aquesta ciutat xinesa, que va passar de tenir trenta mil habitants al 1980 a deu milions en l’actualitat; Pyongyang (Astiberri, 2003), la seva segona novel·la, narra la vida a Corea del Nord, el dia a dia sota un règim tancat a l’exterior; Crónicas Birmanas (Astiberri, 2008) explica l’experiència de l’any que va viure a Rangun, la capital de Birmania.
Una autora fonamental es la iraniana MARJANE SATRAPI, que l’obra Persepolis (Norma, 2002) ens descriu l’existència en un país sempre amenaçat per la guerra. Un altre relat de la mateixa autora es Bordados (Norma, 2004), que ens introdueix a la societat iraniana a traves de les vivències de les seves dones.
Per últim, una obra excel·lent es Ikkyu (Glénat, 2008) d’HISASHI SAKAGUCHI, qui exposa amb senzillesa els conceptes fonamentals del budisme a traves d’aquest personatge històric del Japó del segle XIV.
