Etiquetes
Bòston es una d’aquestes ciutats que es podrien considerar com a molt agradables i tranquil·les, un lloc ideal per passejar i deixar-te dur pels seus encantadors carrers. Jo mateix m’estranyo alhora de dir aquestes paraules quan em refereixo a una ciutat dels Estats Units, ja que sempre he estat bastant escèptic envers aquest país. Aquesta metròpoli, es un dels principals centres culturals i de negocis de la regió de Nova Anglaterra. Fundada el 1630, és una de les poblacions més importants dels Estats Units, amb una economia basada en l’educació, la sanitat, les finances i la tecnologia punta, aquí trobem el MIT (Massachusetts Institute of Tecnology). Per un moment i segons per quin barri estiguis anant, pots tenir la sensació d’estar en qualsevol lloc d’Irlanda, i no es d’estranyar, ja que la majoria de ciutadans tenen arrels d’aquella illa. Això sobretot et pot passar anant per Bacon Hill, on les cases construïdes amb obra vista, ens proporcionen una visió vermellosa de les façanes, un to que s’estén també al llarg de les voreres, i contrasta amb el negre dels fanals de gas a l’estil purament britànic del segle XIX, i del groc i verd de les boques d’aigua utilitzades pels bombers.
Un tret força curiós es trobar-te edificis històrics del segle XVII, al costat mateix de moderns gratacels amb unes grans façanes de vidre i més de cinquanta pisos. Això provoca un gran contrast i al mateix temps li dona un encant peculiar. Segurament la manera més pràctica, ràpida i agradable de veure tot aquest seguit de llocs, i de passada intentar entendre una mica de la seva història, es realitzar el recorregut anomenat “Freedom Trail” (Ruta de la Llibertat).
Aquest comença al bonic i cèntric Comon, un enorme espai verd que te el privilegi de ser el primer parc públic de tot Estats Units. Encara que sembli mentida, el parc no va sorgir arrel de la ciutat, sinó tot el contrari, va ser aquesta la que va créixer al seu voltant, en un lloc que en un principi va ser terra de pastura pel bestiar. A la dècada del 1860 fou una àrea de reclutament per la Guerra Civil així com un centre de reunions en contra de l’esclavitud. Als anys 60 era aquí on es concentrava la gent per manifestar-se en contra de la Guerra del Vietnam i a favor dels drets humans, també aquí Martin Luther King va realitzar un discurs. Al llarg de l’itinerari es passa per llocs força significatius, com el Robert Gould Shaw Memorial, monument dedicat a qui fou coronel d’un exèrcit format íntegrament per soldats negres, el qual, quan es va assabentar de que els seus soldats afroamericans cobraven menys que els soldats blancs, encapçalà una protesta que va culminar amb la igualtat dels salaris. Enfront seu trobem The State House, on el 4 de juliol de 1795, Paul Revere i Sam Adams, aquest últim un temps després seria governador i anys més tard una marca de cervesa, van posar la primera pedra d’aquest edifici.
No gaire lluny trobem la Park Street Church, una bella església que té una fascinant historia degut a les “inauguracions” que van tenir lloc aquí. William Lloyd Garrison donà aquí el primer discurs contra l’esclavitud el 4 de juliol del 1829, es va establir la innovadora reforma de les presons, s’organitzaren moviments en favor dels drets civils i dels animals, i programes contra l’alcoholisme. Al costat trobem The Granary Burying Ground, es a dir, el cementiri. Hi han més de dues mil tombes datades, però en realitat es creu que n’hi han cinc mil. Va ser utilitzat des del 1660 fins al 1880 després que en el de Kings Chapel ja no hi cabia ningú més. En aquest, podem trobar la tomba de Elizabeth Pain, que fou la colona que va inspirar a Nathaniel Hawthorne a escriure La Lletra Escarlata, llibre que forma part del programa d’ensenyament de moltes de les escoles d’Amèrica del Nord. Old Corner Book Store fou el centre del moviment literari de Bòston durant el 1800 ja que alguns escriptors famosos passaven aquí moltes hores. Curiosament a l’edifici situat davant podem trobar l’actual i moderna llibreria Borders. Creuant la plaça trobem la Old South Meeting House, temple que va entrar en la historia el dia que va acollir a més de 5000 colons en una reunió celebrada l’any 1773. Aquesta trobada va establir les bases per el Motí del Té, un dels fets més dramàtics que van passar a la ciutat en la època de la revolució. A The Old State House, quinze anys abans que es proclames la Declaració de la Independència, James Otis va pronunciar un discurs on feia una critica contra les Ordres Judicials d’Assistència, on sota aquests manaments el rei podia registrar les cases sense que tingues cap raó concreta per fer-ho. Otis ho va argumentar dient que “la casa d’un homes es el seu castell” i que “aquell que emet aquestes ordres es un tirà”. John Adams, que temps més tard es convertiria en el segon president dels Estats Units, en senti aquestes paraules declarà “…allà i aleshores va néixer la primera Independència”. Al davant mateix de l’entrada principal i assenyalat al terra en forma d’una estrella gravada a les llambordes, se’ns recorda el punt on va succeir l’anomenada “Boston Massacre”. Cada any, el 5 de març, es fa una dramatització dels fets ocorreguts en aquest punt.
Una mica més enllà podem trobar Faneuil Hall, un antic mercat construït al 1742, en l’actualitat continua fent les mateixes funcions, però ara ven altres tipus de mercaderies, com souvenirs o tot tipus d’articles relacionats amb els equips esportius locals, Boston Red Sox en beisbol, Boston Bruins en hoquei sobre gel i els mítics Boston Celtics en basquet.
“Escoltin, fills meus, i sentiran la galopada nocturna de Paul Revere”, així comença el poema de Henry Wadsworth Longfellow que descriu el recorregut de Paul Revere des de Boston fins a Lexington i Concord al 1775, avisant de l’arribada dels anglesos. Des de aleshores generacions rere generacions d’escolars han memoritzat aquest poema recordant aquella fatídica nit d’abril. I en el 19 de North Square se’ns permet la visita a la que fou casa seva i a una de les més antigues de la ciutat, datada en el 1680. En el parc que hi ha darrera de la Old North Church, podem trobar una estàtua dedicada a ell muntant a cavall.
Més enllà i dalt d’un turó trobem el Copp’s Hill Burying Ground. Aquest cementiri agafa el nom del sabater William Copp qui va ser propietari d’aquesta terra. Es el segon més antic de la ciutat i data del 1660, es creu que hi ha enterrades més de deu mil persones.
Seguim el recorregut i després de creuar el pont de N Washington St., ens dirigim cap el port on hi trobem el USS Constitution. El recorregut l’acabem una mica més amunt, concretament en el Monument de Bunker Hill, un obelisc de granit de 221 metres construït el lloc on es va produir la primera batalla més important de la revolució nord-americana, el 17 de juny del 1775.
Entremig sempre podem parar a fer una mos i una cervesa a qualsevol dels nombrosos pubs irlandesos que trobarem pel camí.
